Atrás

Institut Moisès Broggi (Barcelona) - 1º de Bachillerato, 2º de Bachillerato

Comentaris després de veure 'En construcción' (2n de Batx)

En construcción - Comentarios, reflexiones, creaciones escritas

La Palmira i la Laia presenten En construcción que van veure l’any passat a Cinema en curs quan preparaven el seu film Rere el MACBA. Retrat d’un museu. El dia mateix de la projecció, els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat escriuen comentaris sobre la pel·lícula preparant la trobada amb José Luis Guerin, que tindrà lloc el 28 de febrer.

 

 

Presentació a la sala d’actes

La Palmira: posa en valor el so, com aquest construeix la història, com s'escolten diàlegs fora de pla, especial atenció a la llum, hores del dia i els enquadramentsVal la pena separar les dues qüestions: el treball de so (i també el muntatge sonor, com apunta), són molt importants!! Una altra qüestió molt rellevant és la llum i les hores del dia, que d’alguna manera estructuren la pel·lícula. Pel que fa als enquadraments, seria interessant si penseu en alguns plans en concret!

La Laia: els espais i les persones, com més que una construcció formal del que podríem esperar d'un film que es titula En construcción, com Guerin incideix en els personatges... Per descriure històries i per fer aquesta pel·lícula...

Comentaris

Per Júlia Piñana

Plans geomètrics, línies, dobles enquadraments… El moviment d’objectes, ombres, persones i màquines és molt present i ens fa passar d’un pla a l’altre, fent que hi hagi continuïtat. Hi ha bastants moments en que primerament es mostra un pla més tancat i després la mateixa escena en un pla més obert (com en el cas del nen petit a la finestra, que primer el veiem sol i al pla següent veiem el treballador saludant-lo)

Són plans molt descriptius, però l’estètica no es perd en cap moment.

El treball de les hores del dia és brutal. Hi ha molt bon tractament de la llum i les meteorologies. La gran diferència entre la llum dura del matí o el migdia i la llum d’un focus per la nit. Molt interessant i bonic per Guerin (que va fer aquesta pel·lícula fa gairebé 20 anys) recuperar plans concrets de la pel·lícula.

Podríem dir que hi ha dos tipus de pla, un que és més contextual, en el que ens presenten l’espai i els moviments que aquest va patint, i un més personal, en el que una persona és el punt fort del pla i seguim les seves accions.

El documental ens mostra de primera mà la vida d’un edifici nou des de l’inici fins al final, i ho fa retratant tant els obrers com els veïns i la gent del voltant de les obres. Ens retrata la vida dels obrers, com treballen, quines converses tenen, com viuen… i també la vida dels veïns.

El diàleg entre els diferents personatges és també important, ja que ens aporta informació que les imatges no ens poden transmetre.

Retrata als personatges amb cura, tot i fent-ho en la intimitat, i d’aquesta manera ens apropa al film i el fa més personal.

Després de mostrar-nos tot el procés de l’edifici i la situació de la gent del barri, els últims plans ens ensenyen els possibles compradors dels pisos, i valoren negativament els voltants de l’edifici. És un punt, com molts altres durant el film, de reflexió.

 

Per Palmira Sabaté

Penso que és un film molt contemplatiu però que alhora teixeix molt bé la història del barri del Raval, així com la seva gent. M’agrada el fet que els personatges siguin molt autèntics, ja que molts d’ells no estan fent cap paper, sinó que estan mostrant la seva manera de ser, sense filtres. M’interessa el tema de les converses, que són anecdòtiques però funcionen molt bé amb els plans, i ajuden a dinamitzar. M’agraden els plans en que un simple fenomen com la neu, o uns nens dibuixant amb guix a les parets de l’obra, t’atrapa l’atenció i produeix tendresa. Podem generar preguntes sobre com va treballar les converses; com ho treballava amb els actors, si hi havia o no preparació de diàlegs...

Hi ha un gran treball de llum, des d’escenes més càlides que em recorden a l’hora daurada, com més fosques i fredes de nit. La manera de seguir cadascun dels personatges i les seves converses és molt propera, així com el seguiment de la construcció de l’edifici de principi a fi, fins que només queden les parets fredes i enguixades que els futurs inquilins observen, amb ulls de comprador, sense conèixer tot el que ha passat durant la seva construcció. M’agrada especialment el pla final en que el noi i la noia passegen a coll i be pel carrer.

M’agradaria preguntar-li a Guerin: Fins a quin punt els personatges estaven seguint un paper, i quines consignes els hi donava (si ho feia).

 

Per Júlia Alejandre

Aquest film aconsegueix portar-te en aquell precís moment. Descriu molt bé el barri de Barcelona i tota la gent que hi viu i sobretot ho ha d’una manera molt subtil. És a dir, tots els plans ben equilibrats, la llum, el so, l’acció de les persones i les seves converses, el temps (meteorologia), el que l’interessa a Guerin mostrar, etc. forma part d’aquest recorregut tan maco i ho intenta captar de la forma més natural i bella possible. Tot el conjunt del film m’ha cridat l’atenció, però unes de les coses que més m’han agradat són; les idees que tenen alguns personatges i que ens fan reflexionar, els diàlegs que mantenen persones de totes les edats quan descobreixen uns cadàvers i les seves reaccions, també m’ha agradat l’apropament que causa aquest film sobre els espectadors, ja que en molts moments és fa íntim i personal, i per últim, els petits detalls i no menys importants, m’ha agradat que en alguns plans jugui amb la roba estesa de les cases.

M’agradaria preguntar-li un dubte que m’ha deixat bastant amb la intriga: els personatges en alguns moments semblen que estiguin “actuant”, és veritat que algun cop han estats guiats pel Guerin o tot és absolutament espontani ? (conversació del paleta amb la noia de cabells curts del balcó de davant, s’agraden)

 

Per Alba Panyella

Del film m’han interessat molt les relacions que s’estableixen entre els espais interiors i els exteriors, sobretot mitjançant les finestres (al bar, a l’edifici..). Tots els plans estan molt ben enquadrats, Guerin mostra molt d’interès en la composició d’aquests i es nota que han estat escollits després d’una llarga selecció. Al documental també hi ha una gran importància de les mirades entre els personatges i les relacions que s’estableixen entre aquests. Una de les escenes que m’ha agradat més és la que apareixen diferents persones d’edats diverses comentant les excavacions dels esquelets; en especial un moment en que es fa una certa comparació entre la calavera i la cara d’un home d’edat avançada.

El so també és un element molt important a la pel·lícula i en moltes ocasions serveix d’enllaç entre plans.

 

Per Elena Vicente

Penso que el que més caracteritza el film En construcción, de Guerin, és el vincle que fa d’espais i persones. En certa manera no es tracta d’un film amb una única finalitat de representar un barri, sinó també de retratar una societat amb un cert punt crític i d’apropament cap a les persones que formen part del seu film.

Totes les escenes ens envien -d’alguna manera- missatges i ens mostren la vida de les persones que hi són presents en elles, en el seu dia a dia i amb naturalitat.

M’agrada que en Guerin combini escenes íntimes amb escenes més generals, perquè així es pot veure tant les relacions que estableixen els personatges en la seva intimitat com el canvi d’actitud -si és que canvia- quan es troben en societat.

També penso que en Guerin ha sabut reflectir d’una manera bonica i original el procés de transformació del barri, fent plans interessants de zones que potser passaven més desapercebudes.

Trobo interessant que l’autor li hagi donat pes a les converses entre les persones,que a part d’acompanyar la imatge com a so, també doten de naturalitat les situacions, que es caracteritzen per mostrar les persones tal i com són, en el seu dia a dia.

És aquesta senzillesa la que, penso, dona aquest punt entranyable al film, i per això puc dir que trobo que en Guerin ha fet un gran treball a l’hora d’incorporar diferents elements en la seva mesura.

 

Per Jessi Cortés

El film En construcción relata la vida del Raval per un període molt curt de temps. Tot i així, el que es diu tant del barri com de les persones és molt.

Els plans que Jose Luís Guerin fa en aquest llargmetratge descriuen al màxim la manera d’ésser de tots els protagonistes. Els petits detalls com l’enderrocament de la casa, els primers plans de les cares del avis, dels nens o dels joves enamorats, obres d’artistes de carrer, plans molt buits contrastats de plans plens de persones… fan de la seva obra un documental interessant.

Fa plans tant de dia com de nit, tots quiets: no mou la càmera. Aquesta quietud fa potser el film massa llarg, però alhora genera una sensació agradable de tranquil·litat que no es veu normalment a pel·lícules destinades a grans masses.

 

Per Pau Sánchez

El film per mi és magnífic per dues raons, és capaç de trobar una bellesa cinematogràfica increïble, donant a conèixer una història, un trajecte i una sèrie de protagonistes, a la par que és capaç de fer-te admirar els mateixos fets pel simple fet de no conèixer-los i crear aquesta necessitat de voler saber més tant del context i la història com dels personatges.

 

Per Blanca De la Cruz

El que m’ha cridat l’atenció de En construcción és la manera que té d’organitzar la narració de la història. El fet de combinar l’espontaneïtat juntament amb la premeditació del diàleg entre personatges m’agrada molt. Fa ús de plans estètics que fins i tot juguen amb la geometria, tot i així, són plans molt propers. La intenció de Guerin en aquest film documental, és mostrar-nos la vida durant i després de la remodelació del barri del Raval. S’aproxima a la quotidianitat de les persones, al treball i esforç dels treballadors gràcies al so ambient i la proximitat dels plans. Les converses quotidianes i les accions dels personatges ens fan de fil conductor durant tot el documental.

Tot i la manera tan maca que té de retratar plans i situacions, juntament amb l’esforç i treball, trobo que és un film que s’acaba fent molt llarg a causa de la lentitud en l’acció. És un  documental pel qual necessites paciència. Tot i així, crec que també és quelcom que Guerin volia retratar, ja que la seva intenció és la d’apropar-se el màxim possible a la realitat de la situació: els canvis. I és que els canvis, juntament amb el món de la construcció, necessiten de la parsimònia.   

 

Per Sara Carbonell

A En construcción els plans retraten com es viu la reforma del barri del Raval des de diferents perspectives, tant des de la mirada dels veïns com la dels homes que construeixen l’edifici. Per unir els plans s’utilitza el so que ja ens indica quina feina es farà a continuació o quins personatges apareixeran. Els plans són tancats i ens mostren el barri durant diferents hores del dia, tant al matí com a la tarda i fins i tot a la nit. M’ha agradat el paper que tenen els personatges entre els quals s’hi estableixen relacions al llarg del documental. Apareixen retratats parlant entre ells i fent activitats quotidianes, això els fa més autèntics i propers.

 

Per Marina Amadó

Aquest film, En construcción, reflexa la societat dins del barri del Raval. Escenes com la descoberta dels ossos i les ruïnes, on tothom està mirant el que esta passant, Guerin grava les conversacions i els comentaris que fa la gent entre ells, i on es veu, una gran diversitat entre la gent d’aquell barri. També, selecciona una part d’història entre els personatges. El noi i la noia, i les llargues escenes de conversació entre ells, que et fa estar atent per veure el que passa. Guerin, dins del seu film, selecciona plans bastant llargs. Un altre fet que destaca de En construcción és el so, el qual pren un gran paper dins d’aquest documental. Finalment, tot i que és un film bastant llarg, et fa endinsar-te dins d’aquella època, i on, al llarg de la història, es veuen els grans canvis durant la construcció de l’edifici.

 

Per Aila Carol 

Hi ha plans molt cinematogràfics en quant a la geometria, el joc que donen totes les estructures per a la construcció de l’edifici. Els plans del documental en general són tots força tancats, podem veure una o dues persones però no espais molt oberts. Es centra, el principi, molt en les cares de les persones d’aquell barri i com reaccionen davant l’aixecament d’aquell gran edifici en aquest barri antic. Juga molt amb la llum ja que els obrers treballen tant de dia com de nit, es veu la llum del dia en les diferents hores i també llum artificial per la nit quan necessiten llum per treballar i no en tenen de natural. Tracta molt pròximament amb les persones del barri, es veu molt com vestien en aquella època, tant les persones grans com els més petits, i també les seves maneres de pensar i fer. 

 

Per Maria Munarch

En construcción és un seguit de plans cinematogràfics molt descriptius tot i ser força tancats. Juga molt amb formes i elements descriptius del que vol representar sense fer-ho a la seva totalitat. Ja com ens han comentat les companyes prèviament al film, utilitza el so ambient per desvelar els fets transcorreguts. Utilitza molt la geometria i això es veu en l’equilibri de plans del seu film.

Pel que fa a la seva mirada podríem dir que aquest film intenta mostrar de la manera més clara i objectiva als personatges però crec que durant aquest es mostra la seva opinió referent a cada treballador i/o personatge. En general ho veig com un film amb molta sensibilitat que en tot moment interactua amb l’espectador encara que no sigui la seva intenció. A més a més fa dels temes tabús, temes quotidians i totalment normals, ho fa amb una gran sinceritat.

Películas

José Luis Guerin
En construcción 2001

Secuencias

Blog: Institut Moisès Broggi (Barcelona) - 1º de Bachillerato, 2º de Bachillerato (10)