Volver a la búsqueda actual

Filtros de búsqueda actuales

Institut Príncep de Girona (Barcelona) -

Visionem 'El espíritu de la colmena'

El espíritu de la colmena - Proyecciones

El dimarts 12 de desembre vam veure tots junts una pel·lícula interessant des del punt de vista de la fotografia: El espíritu de la colmena, de Víctor Erice. Com que l'optativa és de dues hores seguides ens va anar molt bé per poder fer un visionat seguit en una sessió. Un cop acabat el film no vam tenir temps de parlar-ne; per això, el passat divendres vam estar tota l'hora reflexionant i comentant molts aspectes de la pel·lícula.

Repassant captures ens vam adonar que el color groc predomina des de l'inici fins al final; tothom va relacionar el color amb el tema de l'apicultura i les abelles. Pel que fa a moments misteriosos molts van decidir que estaven lligats a Frankenstein, és a dir, quan l'Ana té una al·lucinació i el veu tota sola o quan apareix la seqüència a la pel·lícula antiga i la protagonista veu reflectida la imatge del monstre al llac, sota la llum de la lluna.

L'únic afecte explícit entre la parella o el matrimoni que recordàvem era quan ell marxa de casa i es deixa el barret; llavors la dona l'hi llença des del balcó. També quan al final ella té un gest carinyós i li cobreix les espatlles al despatx, perquè no passi fred. Aquesta manca de comunicació i silencis al llarg de tota la pel·lícula estan molt ben solucionats i s'ajuden de mirades i de música; recordem amb especial interès l'escena de l'esmorzar familiar quan el pare mira a la seva filla Ana i sembla que li pregunti per què li va portar la seva jaqueta a un milicià en una casa abandonada. Pel que fa a la mare, deduïm que té un amant o bé un amor a França. Està abstreta i viu una altra vida pensant en algun altre home. Sembla que no és gaire feliç, però no se separa per les filles. És una mena d'exili intern que amaga algun misteri, ja que fins i tot crema cartes a la llar de foc.

Les nenes del film semblen felices, malgrat l'època històrica i el present que els toca viure. Intenten distreure's i jugar amb el que poden; per exemple, el gat és objecte d'un joc macabre, quan la Isabel intenta extrangular-lo, o bé quan la nena es fa passar per morta i es queda estesa al terra de l'habitació. Elles representen el món innocent que creix, que aprèn cada dia una mica , que experimenta i que sobreviu enmig dels adults que semblen abstrets. A més al final, l'Ana acaba vencent la por inicial que tenia. No acabem d'entendre per què riuen, mentre estan esmorzant i intenten trencar el silenci dels pares. Es tracta d'emocions espontànies de la infantesa, perquè el matrimoni sembla viure en una introspecció misteriosa i sense cap passió.

Resulta curiós imaginar com devien viure els personatges en un poble que sembla aïllat, l'any 1940, i que l'única sortida que té és el tren, que para de tant en tant. Tornant a revisar totes les captures de llum ens adonem que estan molt ben escollides, sobretot les dels rostres, tant de les nenes com les dels pares. Hi ha enquadraments que semblen pictòrics i d'altres que lliguen molt amb el moment del Romanticisme de la novel·la Frankenstein. Ningú s'ha quedat indiferent davant aquesta obra d'art. És prou atractiva com perquè continuem parlant-ne en alguna altra sessió i que provem d'imitar algun enquadrament de llum!

Películas

Víctor Erice
El espíritu de la colmena 1973

Secuencias

Blog: Institut Príncep de Girona (Barcelona) - (2)