Volver a la búsqueda actual

Institut Moisès Broggi (Barcelona) - 1º de Bachillerato, 2º de Bachillerato

'Il posto', d’Ermanno Olmi

Il posto - Proyecciones - Comentarios, reflexiones, creaciones escritas

El passat divendres 17 de maig, vam anar als cinemes Verdi a veure Il posto d’Ermanno Olmi, una projecció que ens havia preparat A Bao A Qu. Després va haver-hi un diàleg interessant sobre la pel·lícula amb la Laia Colell. Alguns alumnes dels que hi érem a la sala vam comentar alguns plans que ens havien cridat especialment l’atenció. Després a classe també hem continuat parlant d’aquesta pel·lícula. Aquí recollim diferents aspectes que ens van cridar l’atenció:

- En molts plans se’ns presenten els personatges interposant elements entre la càmera i ells. Per exemple: quan Domenico està amb Magalí i la càmera està a l’altra banda del carrer de manera que es veu passar cotxes per davant d’ells; o quan estan mirant un aparador i la càmera els capta des de dintre de la botiga amb tot de coses novament entre ells i la càmera.

- Hem trobat que les cares dels personatges són molt inexpressives.

- Algunes seqüències ens han fet pensar en Els quatre-cents cops. Per exemple: la de Domenico i Magalí corrent pels carrers de la ciutat, ens recorda la d’Antoine i Renné quan no van a l’escola i corren pels carrers de París; o la mirada a càmera del protagonista a l’últim pla de les dues pel·lícules. També a l’inici d’Il posto, quan Domenico hi és al llit, ens recorda algun pla en què l’Antoine hi és al llit.

- L’escena del tren, quan el protagonista torna a casa seva, ens ha recordat alguns plans de Vers le sud de Van der Keuken.

- Els personatges del film, igual que el mateix protagonista, es resignen a un destí imposat per la família i per la societat. No es qüestionen res. I tenen una feina que no els motiva gens però que la necessiten per sobreviure. Entenem que Domenico ha de treballar per imposició de la família perquè necessiten la seva aportació econòmica. Això queda clar ja en la primera seqüència, quan la càmera ens mostra el protagonista, que fa veure que encara dorm, i els seus pares, que van fent comentaris sobre ell.

- Ens ha agradat com Olmi ens fa saber que ha mort el personatge a qui substituirà Domenico: la taula de la feina buida, els companys drets i en silenci, i la seva habitació també buida. Alguns de nosaltres sospitem que aquest personatge s’ha suïcidat, per tal com ens el presenta i els espais relacionats amb ell.

- La pena dels companys, però, dura poc perquè immediatament després, ja tornen a la normalitat i fins i tot es barallen per ocupar la seva taula, que estava més avançada. Ens ha sobtat que l’únic que els motivi laboralment sigui ocupar una taula situada més endavant. I també ens ha sobtat que immediatament després de la mort, cremin totes les seves coses, fins i tot la suposada novel·la que estava escrivint. Això demostra que no hi ha interès per conèixer els companys o els treballadors. No interessa la vida d’aquests ni les aficions; i encara interessa menys que tinguin un esperit creatiu, i si el tenen, aquesta creativitat queda ofegada per la monotonia d’una feina que necessiten per sobreviure.

- Olmi ens mostra l’espai on són les taules de treball com un espai amb poca llum i plans tancats; és un espai que ofega i que mostra la poca ambició dels treballadors, l’única il·lusió dels quals és avançar dues taules després de vint-i-cinc anys treballant a l’empresa.

Películas

Ermanno Olmi
Il posto El empleo 1961

Secuencias

Blog: Institut Moisès Broggi (Barcelona) - 1º de Bachillerato, 2º de Bachillerato (10)