Back to current search

Institut Moisès Broggi (Barcelona) - 1º de Bachillerato, 2º de Bachillerato

'El espíritu de la colmena', per Marc Raventós

El espíritu de la colmena - Comentarios, reflexións, creacións escritas

Jo parlaré de l’escena de la pel·lícula que més m’ha agradat i en faré una anàlisi.

L’escena té com a personatge principal la Teresa, la mare. En aquesta escena també hi apareixen diferents personatges, majoritàriament en segon pla. L’escena comença amb un pla seqüència que va des que la Teresa està anant amb bicicleta a l’estació de tren fins que hi arriba. El pla seqüència comença amb la càmera a una alçada considerable (d’uns deu metres) i a mesura que la mare va apropant-s’hi més, aquesta va baixant fins arribar a una alçada d’uns dos metres sobre el terra. Tot seguit la Teresa deixa la bicicleta recolzada a la paret i es dirigeix cap a les vies mentre el tren arriba. En aquest moment el pla seqüència dona pas a un pla on es veu la mare envoltada del fum que treu la locomotora del tren.

Aquest pla condueix a que la mare deixi la carta que prèviament havia escrit, a la bústia de l’estació de  tren. Es veu com la Teresa escrivia la carta en una escena anterior.

En cap moment de la pel·lícula s’especifica cap a qui va dirigida aquesta carta ni que hi té escrit.

Després que la Teresa dipositi la carta a la bústia del tren hi ha un creuament de mirades entre ella i un home que hi és dintre. Durant uns segons un pla ens dona una primera imatge d’aquest home. Aparentment és un home de la mateixa edat que la Teresa i força abrigat. La mirada que els dos mantenen durant una estona porta a pensar que entre ells hi ha alguna relació. L’escena acaba quan el tren marxa i la Teresa, també.

Pel que fa l’ambientació de l’escena, es situa en una estació de tren on hi ha les vies i un edifici no gaire alt davant. L’edifici és antic però mostra signes d’haver estat restaurat . Al cantó oposat de la construcció hi ha un camí de sorra paral·lel a les vies del tren (per on arriba la protagonista de l’escena). Tenint en compte la il·luminació i la vestimenta dels personatges, podem dir que es recrea una tarda d’hivern.

El so de l’escena està composat, primerament, per la protagonista arribant amb la bicicleta i després pel tren arribant a l’estació i, acte seguit, marxant. El so del tren arribant a l’estació és potent i voluminós.

Per acabar, m’agradaria dir que aquest és un pla que m’ha agradat molt per tot el que narra. En primer lloc pel misteri que deixa al cos de l’espectador amb la creuada de mirades i també amb la carta que deixa al tren. Em sembla molt interessant poder narrar tantes coses sense utilitzar cap diàleg i fer sentir tantes coses a l’espectador.

Per Marc Raventós

Películas

Víctor Erice
El espíritu de la colmena 1973

Secuencias

Blogue: Institut Moisès Broggi (Barcelona) - 1º de Bachillerato, 2º de Bachillerato (10)