El espíritu de la colmena (Víctor Erice, 1973)

Víctor Erice: “Al realizar una película, lo que me gustaría es poder descubrir siempre algo nuevo acerca de la vida. En este sentido, el cine es para mí, entre otras cosas, un instrumento de trabajo, y una posibilidad de aprender. Un lenguaje que aspira, en última instancia, a convertirse en una forma de conocimiento total.”

 

Monte Hellman (cineasta): “En Néstor Almendros em va dir que mirés El espíritu de la colmena de Víctor Erice perquè sabia que jo necessitava un director de fotografia espanyol i perquè pensava que el treball de Luis Cuadrado era el millor que havia vist mai. Sabia que Cuadrado havia fet la fotografia de la pel·lícula quan ja era quasi cec, basant-se en les descripcions d’un assistent i indicant-li com havia de situar les llums […] He vist la pel·lícula més d’una dotzena de vegades, més que qualsevol altra de les meves pel·lícules preferides. No em canso mai: cada visionat m’enriqueix encara més. La pel·lícula revela els seus secrets lentament. És una obra secreta i misteriosa, que tracta dels misteris més profunds, que són la creació i la mort. També tracta de les relacions familiars –entre el marit i la dona, pare i filles, germana i germana-, i de la intenció de cada personatge per comunicar-se, al mateix temps que de l'aïllament dels personatges, de la seva última solitud. En fi, és una pel·lícula sobre el mateix cinema, i sobre el poder que té el cinema d’envair els nostres somnis, de despertar la nostra experiència viscuda i les nostres pors.”

Ajudant de direcció: José Luis Ruiz Marcos

Música: Luis de Pablo