Programa de documentals lituans

Curtometratges

• Viatge a les terres boiroses de Henrikas Šablevičius (1973)
• Somnis de centenaris de Robertas Verba (1969)
• Sola de Audrius Stonys (2001)

Presentació i sinopsi

Viatge a les terres boiroses, de Henrikas Šablevičius (1973)

Aquesta pel·lícula de Henrikas Šablevičius se situa en la línia de la tradició lituana del documental poètic. En l'epicentre de la pel·lícula, un viatge nostàlgic en un tren que circula sobre una via estreta cap a un món encara present, pròxim i conegut. Amb el relat de fons del maquinista Povilas, la càmera deambula per llocs simbòlics, originals, característics de la poesia cinematogràfica lituana. Però l'amenaça d'una realitat que canvia massa ràpid aombra l'idil·li. El nou món i l'amenaça que representa estan ja a les portes del país, en forma de cotxes imponents, trens veloços i noves vies fèrries que destrueixen les parcel·les de terra lituanes, encara envoltades de boira i prades.

Somnis de centenaris de Robertas Verba (1969)

Els personatges del film de Robertas Verba són ancians de cent anys, nascuts en el segle passat i que continuen vivint en llocs tan antics com ells. Enfront de la cambra que els observa pacientment, rememoren la seva joventut, els seus amors i les seves dificultats. S'assequen alguna llàgrima, celebren el seu aniversaris envoltats de les seves grans famílies, i es troben enmig de situacions familiars còmiques. Robertas Verba, intercalant rostres joves juntament amb els rostres centenaris i arrugats, evoca sense paraules el pas del temps i el vincle entre les generacions.

Sola de Audrius Stonys (2001)

Es tracta d'una pel·lícula sobre un trajecte. Acompanyada per l'equip de rodatge, una nena petita viatja amb cotxe per a visitar a la seva mare en la presó. La pel·lícula és molt senzilla: sense punts culminants, ni final a manera de conclusió, sense moral ni relat sobre el perquè i el com. Com afirma el director Audrius Stonys, el film interroga el límit ètic de cada cineasta: on queda la llibertat del cineasta (i del cinema documental) mentre aquest observa a través de l'objectiu de la cambra el dolor d'una persona i la seva tragèdia personal?