Comentari de 'Il posto'

Primer de tot cal destacar que aquest film ha estat dirigit per Ermanno Olmi un gran director de cinema italià. La pel·lícula es titula Il posto, que en català vol dir el treballador, i en castellà “el empleado”.

El mínim argument té com a protagonista a Domenico, un jove humil que participa en la fase de selecció que està duent a terme una gran empresa per contractar més oficinistes.

Olmi combina elements propis de l’època, com el retrat, la llum, i la resplendor d’aquest blanc i negre.

Dominico amb la seva forma de parlar dona timidesa, a més de la seva mirada desvalguda que genera que l'espectador de seguida es familiaritzi amb el seu caràcter i senti simpatia per ell.

Però la contribució del director és fonamental amb la seva cura cap als petits detalls: en la primera entrevista amb el seu cap, el noi se sent intimidat i busca la mirada molt més afectuosa i maternal de la secretària d'aquest; en el ball de Cap d'Any de l'empresa és incapaç de parlar amb les noies més joves i és gairebé obligat a ballar amb una dona més madura que s'apiada d'ell.

La direcció de Olmi aconsegueix a més mostrar a la perfecció aquesta sensació de fredor i inseguretat que transmeten les grans empreses, els enormes passadissos i nombrosos despatxos, els candidats portats d'un lloc a un altre com un ramat per realitzar les proves, el cap que davant la seva primera trobada amb Domenico li parla sense mirar-lo en cap moment, la rutina diària, etc.

Domenico aconsegueix per fi el seu anhelat lloc, per tant condemnat a ser un altre trist oficinista més,  un home cansat i mediocre amb una vida buida i improductiva, que només aspirarà a seure tres taules més endavant. D'altra banda, la seva relació amb Antonietta queda per resoldre, però resulta bastant probable que no arribarà a fructificar, ja que ella surt amb els empleats del seu sector.

Adrià Casas