Projecció de pel·lícules documentals
Memorable matí de cinema als Cinemes Girona de Barcelona amb els i les alumnes de l’Institut Castellet (Sant Vicenç de Castellet), l'Institut Moisès Broggi (Barcelona), l’Institut Montjuïc (Barcelona) i l’Institut Vapor del Fil (Barcelona). Hem vist els meravellosos films de Vittorio de Seta Un dia a Barbagia i Pastors d’Orgosolo (1958), La bufadora de vidre d’Alain Cavalier (1991) i Viatge a través dels prats boirosos, d’Henrikas Šablevicius (Lituània, 1973).
Ens han fascinat les pel·lícules i els móns que hem descobert: el valor del treball manual i de les feines en comunitat; la duresa de la vida quotidiana i els treballs als pobles de Sardenya a finals dels anys cinquanta; la singularitat de l’ofici de bufadora de vidre; modes de vida i paisatges que es transformen amb la la modernització.
Hem comentat amb atenció i precisió les tries cinematogràfiques, que ens han captivat: llums i hores del dia, meteorologies, espais, minuciós treball sonor, muntatge, plans en tancat de les mans i els rostres, els colors (en Ferraniacolor!) i en blanc i negre…
Hem desitjat que els films no s'acabessin, passar més temps observant aquelles realitats, oficis i gestos; hem sentit el fred i l'escalfor del foc, ens hem emocionat. Hem descobert la bellesa dels espais, la llum, els rostres...
Hem reflexionat sobre com els cineastes preserven la memòria de llocs i persones des de l’admiració i l’estima; sobre el pas del temps i les transformacions; sobre l’emoció que batega en aquests films documentals; sobre la relació entre els cineastes i les persones que retraten…
"De Seta era un antropòleg amb la veu d’un poeta” deia Martin Scorsesse de Vittorio De Seta.
"Aquests retrats són trobades que voldria guardar de l’oblit, encara que només sigui durant el pocs minuts que són davant vostre”. "No sóc un documentalista. Soc més aviat un amant de rostres, de mans, d’objectes" escriu Alain Cavalier
Una sessió carregada d’idees, reflexions, imatges belles i sons que recordarem. Molts aspectes que ens connecten a una manera d’entendre el cinema com un art de l’estima i la relació, i idees i descobertes que ens acompanyaran en el procés de creació dels nostres films.
