"El verdugo" de Luis García Berlanga als cinemes Zumzeig
Sobre el visionat de ‘’El verdugo’’
Aquesta revolucionària pel·lícula que vam visionar es titula ‘’El verdugo’’, és una pel·lícula de l’any 1963 dirigida per Luis García Berlanga. És considerada un clàssic del cinema espanyol i els cursos de 1r Batxillerat Audiovisual i Social-Humanístic vam gaudir de la projecció amb una xerrada posterior, tot això va ser en la cinecooperativa Zumzeig a Hostafrancs.
Aquesta obra mestra està basada en la vida i les adversitats d’una família en la que els homes d’aquesta tenen una professió bastant dura pròpia de l’època, són botxins. Realment el nostre protagonista, José Luis no venia d’una estirp de botxins, de fet era enterrador, però el seu sogre li passa el testimoni de la professió la qual li donaria a ell, a la seva filla i al seu nét unes comoditats inaccessibles en aquella època a Espanya per la seva classe social. La gran problemàtica és que darrere d'aquesta professió hi ha un gran debat intern en el cap del José Luis, qui realment no vol aquest paper ni la càrrega mental que comporta matar a un altre ésser humà.
La pel·lícula evidencia tots els problemes socials i les imposicions dels anys 60 a Espanya, des del passotisme general, el masclisme, la diferència de classes i com la família i les recomanacions et condicionen a l'hora de progressar a nivell social i laboral, la manca de llibertats i els grans processos administratius... A nivell expressiu, de guió, d’imatge i de selecció d’escenes aquest film és molt curós i mostra una realitat d’una forma molt realista i natural.
Durant la xerrada vam parlar de tots aquests temes i elements que tracta el llargmetratge i vam destacar un pla en concret que va ser bastant impactant visualment per nosaltres com a espectadors, a més a nivell compositiu i metafòric té un gran sentit i és súper interessant; es tracta d’un pla general (és una sala-passadís que està entre el que sembla ser la presó i la sala on maten als condemnats) format per dos grups de persones, un és el condemnat a mort ja mentalitzat de la situació i arrossegat pels guàrdies, i l’altre és el protagonista (que és el botxí) que també resulta ser arrossegat pels guàrdies i encara amb més intensitat, ja que arribats a aquell punt de la història té l’obligació de matar al condemnat encara que no vol (tot per una pressió administrativa i social, ja que si no ho fa perd casa seva). Cal destacar també el seu barret que cau a terra en aquesta escena, simbolitzant la seva vida anterior i com acaben totes les seves aspiracions de futur.
Per acabar, volia resaltar la comoditat de l’espai i la qualitat de so de la sala, mai havia anat a un cinema d’aquestes característiques, vaig gaudir molt de la pel·lícula i de l’experiència en general, és el tipus de film que m’agrada; el que expressa una realitat per molt dura que sigui, el que et fa que no surtis indiferent del cinema, a més a més la xerrada amb la cineasta Celia Rico i la Laia Colell va ser molt interessant i es van treure molt bones conclusions del visionat entre tots i totes.
Paula Baró Roig
"El Verdugo" és una tragicomèdia i una crítica a molts àmbits de la societat d'aquells temps, entre ells la pena de mort, la desigualtat entre classes, l'exaltació de la família per part del règim.
Aquest film fa servir la simbologia d'alguns objectes i metàfores, el surrealisme i la comèdia per emfatitzar la confusió que té el protagonista, per prendre decisions en relació a un dilema moral. Apreciem la funció que prenen les portes en aquesta pel·lícula, sent així el detonant principal de totes les seves entrades i sortides en el propi transcurs emocional. Hi ha un ús de la metàfora en alguns aspectes a remarcar; per exemple, a través del barret blanc del José Luis, que representa l'essència de la moral del personatge; també, amb el maletí, simbolitzant el pes, angoixa i càrrega que comporta la professió de botxí. Amb aquest element també es vincula el so metàl·lic i agressiu que transmet tot allò que no es pot dir amb les paraules, deixant així una tensió perpetuada.
Lola Ybran, Irati Jerez i Júlia Serra
