Experiències sobre 'El espíritu de la colmena'

Abans de la projecció

Per començar l'experiència, vam veure el tràiler de CinEd, on apareixien diversos fragments de pel·lícules. Ens vam fixar en que hi havia diferents tipus d'imatges relacionades: per exemple, escenes de menjar, primers plans amb mirades semblants...

A continuació, la professora ens va explicar que anàvem a treballar sobre una d'aquestes pel·lícules, anomenada El espíritu de la colmena. Ens va deixar uns minuts per imaginar què ens suggeria el títol i ho vam posar en comú.

Després, vam veure un fragment de la pel·lícula analitzant tècnicament els seus respectius plans i moviments de càmera.

També vam fer una activitat molt interessant en la qual vam escoltar el so d'un fragment de la pel·lícula sense el seu visionat i després vam comentar el que ens imaginàvem que es veia en aquell fragment.

En les següents fotos us mostrem altres pràctiques en les quals vam experimentar amb la posició de la càmera, l'enquadrament i la llum en el rostre a partir d'alguns fragments de la pel·li.

En aquesta pràctica vam observar com canvia la llum sobre el rostre, després de veure la captura de l'Ana mirant per la finestra, i ho vam fer jugant amb la nostra finestra a classe i el joc de llums i ombres que produïa.

En aquesta altra pràctica, després de veure el fragment de l'escena de l'esmorzar, vam intentar trobar el punt de vista de la càmera a cada pla. En un primer moment ens pensàvem que la càmera era al centre de la taula, però després vam comprovar més angles de visió amb l'enquadrament de la càmera i ens vam adonar que no era així. Al final, fins i tot vam canviar la taula perquè la finestra quedés darrere del personatge de Fernando, i així la llum fos semblant.

La projecció de la pel·lícula

Per problemes tècnics, vam haver de projectar dues vegades el començament de El espíritu de la colmena a la sala d'actes del nostre institut.

La primera vegada que vam anar a veure la pel·lícula vam notar, després d'uns minuts, que els colors anaven canviant de tonalitat, cosa que molestava molt. Vam decidir aturar-la i projectar-la un altre dia, quan es pugués veure bé. Així, vam solucionar el problema i vam poder gaudir dels plans, dels colors i dels paisatges on estava gravada la pel·lícula, així com del misteri que amagava.

No a tothom ens va agradar la història, ja que per a molts la trama era confusa, i cadascú s'havia de crear la seva pròpia interpretació per poder-la comprendre. De tota manera, això passa sempre que veiem qualsevol pel·lícula: un s'ha de fer la seva pròpia versió.

Diferents moments de la projecció de la pel·lícula, i vista de la nostra sala d'actes buida.

Després de la projecció

Després de mirar la pel·lícula, ens vam quedar amb la intriga i el dubte sobre el seu argument concret.

La professora, a la classe, ens va donar 5 minuts per recordar imatges que recordéssim especialment, perquè ens haguessin cridat l'atenció o impactat. Vam posar-les en comú i vam anant veient les captures que es corresponien i recordant la projecció de la pel·lícula amb els companys, comentant si ens havia agradat, el que havíem entés... Fins i tot vam tornar a veure algun fragment que ens va agradar especialment, com el del somni de l'Ana amb Frankestein, el de la descoberta de la casa abandonada i el de les vies del tren.

Vam comentar els colors, la llum, els tipus de plans, la música, i vam intentar encertar entre tots què tenien a veure amb les sensacions que transmetia la pel·li, i també amb el títol (tots vam tenir clar que el color groc i les finestres de la casa ens feien pensar en un rusc). Vam fer hipòtesis també sobre qui era l'home amagat a la casa i per què l'ajudava la petita Ana.

Finalment, la professora ens va descobrir la sinopsi de la pel·lícula, i vam llegir alguns testimonis del director sobre l'origen de la pel·lícula, i de l'actriu protagonista, Ana Torrent.